Les aventures del Petit
Sauri
Paco Magnieto
Brancal
Hi havia una vegada
i una altra, fa molts anys uns animals supergrans que es deien dinosaures,
tenien diferents formes i colors i habitaven el nostre planeta Terra.
S'alimentaven d'herbes, arbres i altres espècies, aquests eren herbívors però
també hi havien carnívors. Uns eren bípedes amb dues potes, altres quadrúpedes
amb quatre potes, uns volaven altres no, aquests que no aixecaven el vol eren rèptils o sigui que reptaven,
s'arrossegaven per terra. Tenien noms molt llargs gairebé impronunciables com:
Tiranosaures Reïx o també coneguts per T. Reïx, Triceratops, Velociraptors i
espècies com els Saurisquis, Sauròpodes, etc. Els avantpassats del nostre heroi
eren de la espècie dels Sauròpodes i
encara que la majoria dels dinosaures es van extingir la família de Sauri que
es com l’anomenarem en aquest conte va sobreviure gràcies a unes
herbes que només ells coneixien i així va ser com el nostre amic Sauri va
aparèixer un dia per la Marjal. Sauri era un dinosaure petit, l'evolució de la seva espècie al cap de molts
milions d'anys havien convertit a aquests gegants en petits animals, Però
l'única manera de sobreviure era evolucionant a alçades més petites.
Sauri a la Marjal
-1-
Mar una xiqueta de
quatre anys passejava per la Marjal quan de sobte va
escoltar els gemecs d’un animal que estava amagat amb molt de por darrere d’un
arbre, tremolava i plorava...al veure’l es va espantar i va córrer cap a l’alqueria per a contar-lo
als seus pares.
—Papi, mami, he
vist una bestiola petita on està el pi del final de camí. Està plorant...
—Que has vist
que...? — Varen preguntar els seus pares
sorpresos.
—Això, una cosa
rara. Una bestiola, pareix un drac o un dinosaure, no sé...
—Umm, anem a
veure-ho.—Varen contestar desconfiat els seus pares.
I per al pi que es
van anar. I Sabeu que? Que tot el que
deia Mar era veritat, van trobar un animal que era semblant a un dinosaure tan
semblant, tan semblant que era un
dinosaure de veritat, això si una mica escarransit per a ser un sauròpode. I així va ser com van conèixer a Sauri i
aquest va estar encantat de quedar-se en la Marjal.
-2-
—Papi, mami, m’ho
puc quedar? Mireu que mono és, i que simpàtic, jo el vull, jo el vull, vingui
ens el quedem, el cuidaré moltíssim.
—Umm ja vorem...
això es complicat, i si el reclama algú, i si no ens deixen tenir-lo?—Va
contestar la mare.
—Tinc una idea!.—Va
dir el pare.
—Quina?— van
contestar mare i filla alhora.
—Tinc un amic que
treballa en un refugi d’animals, li preguntaré que hem de fer. D’acord?
—Si, d’acord.—va
dir la mami.
—Xupi!— va exclamar
Mar.—Jo el vull, jo el vull.—Continuava dient la xiqueta.
-3-
Mentrestant i amb
molt d’afecte li van posar un collaret i
una corda i se’l van emportar a casa. Li van donar de menjar i de beure i...
mare meva quina fam portava. I quan es va atipar de menjar i beure es va quedar
dormint com una marmota. Mar volia jugar
amb ell, però també es va quedar
adormida després de tot un dia ple d’emocions.
Al matí següent,
Mar es va despertar de un bot i va anar corrents a veure a Sauri que estava
panxa amunt roncat com un tronc, i va dir:—Mira mami fa el mateix soroll que el
iaio Josep quan dorm, jajaja.—Així ronca el iaio Josep? Jajaja. — I varen riure
divertides les dos mirant com roncava
Sauri.
—Però de sobte Sauri s’alça badallant i va dir:—Bon dia família.—Mar i la
seva mare es van quedar bocabadats, meravellats, sorpresos.
—Mami està
parlant... diu bon dia!— Va cridar espantada i estranyada.
—Després de tants
milions d’anys pel món no em quedava altra que aprendre a parlar en molts
idiomes, I a més m’agrada molt, i parlo molt, massa; ja ho veureu. —Va dir
Sauri en un prefecte català.
—Ja ho veig filla,
ja ho sento. —Va contestar la seva mare molt sorpresa
—Hola Sauri, el meu
nom és Mar. —Li va dir la nena al dinosaure.
—Hola Mar, ja veig
que a mi em heu posat de nom Sauri, m’agrada es guai. I com es diu la teva
mare?
—Em dic Anna.—Va
contestar.
—Podem anar a jugar
mami? Jo vull, jo vull.
—Umm, no sé tot
just el coneixem. Serà de fiar? no saben d`on ve ni on va?—Dubtava la mare. I mentre pensava,
Sauri i Mar jugaven a saltar amb una corda.
—No es preocupi
Anna no tinc intenció de fer res dolent a ningú i menys als nens. Només vull
jugar.—Li va contesta molt convençut.
—Bé però només a
dins de casa i al jardí.—Va dir la seva mare.
—Visca!—van
contestar els dos a l’uníson i van sortir corrent i cantant cap el jardí on els
esperaven un munt de jocs i també conèixer a molts amics i amigues.
I així va ser com
Sauri i Mar es van fer col·legues inseparables. Però...encara els quedava el dubte per saber si el
dinosaure pogués quedar-se sempre amb ells.
Sauri coneix a nous amics i amigues
-1-
Al següent dia Mar
i Sauri van tenir una agradable i inesperada visita, ja que van arribar un bons
amics: Pau i Laia amb els seus pares
Toni i Tica. Es van quedar molt sorpresos quan li van presentar a Sauri. Així
va ser com va passar:
—Mamà, mamà, mira
els que han vingut a veure’ns!—Cridava Mar.
—Qui ha
vingut?—Preguntava la mare.
—Pau, Laia i els
seus papàs, que bé ho passaren jugant en Sauri.
—Hola, com esteu
tots, ja vam veure que ten una mascota nova.
—Comentava Tica.
—Doncs si, es un
petit dinosaure que ha aparegut en el nostre jardí i Mar i Sauri que és com es
diu l’animalet s’han fet molt
amics.—S’explicava Anna la mare de Mar.
—Y no és
perillós?—Preguntava Tica i Toni.
—Doncs creiem que
no, és molt simpàtic i sociable i sap parlar molts idiomes, per que diu que té
milions d’anys i ha après moltes coses.—Justificava
Mónica.
—Però no us quedeu
a la porta, passeu i que els nens
juguin, no hi ha cap perill; no patiu.—Recomanava Mónica. I així ho van
fer,mentre els nens jugaven encantats amb Sauri, els pares parlaven de les
seves coses amb la mirada posada al jardí on es veia des de la finestra com la
nova colla jugaven a veure que saltava més lluny des d’una pedra posada a terra
com a referència. I clar sempre guanyava Sauri per que ho feia volant i no
saltant i els xiquets li cridaven: trampós, trampós! I Sauri fingia estar
afligit i es posava seriós. Que bé ho estaven passant els nens amb Sauri.
Sauri visita el parc
-1-
Altre dia a Sauri Mar, Pau i Laia se’l van emportar a jugar a un parc molt gran
i molt bonic i els xiquets que jugaven al veure’l al petit dinosaure es van quedar impressionats i volien tocar-lo
i conèixer-lo però el pares no es
fiaven i no volien que se’ls acostessin. Tant es així que els pares van
cridar als guàrdies perquè tenien por.
Però Mar els deia:
—No tingueu por que
no fa res, es molt bo. Saludar-lo, es diu Sauri i veureu com és molt simpàtic,
i no es menja a ningú, a més m’ha dit el meu pare que només menja herbes.
—Els nens es van
acostar amb una mica de por i el tocaven tímidament i li preguntaven coses com:
—Quants anys tens?
—Milions, contestava Sauri.
—I tens papis?—No,
es van perdre en el temps.
—I vas a
l’escola?—Ja no, he après moltes coses per que tinc molts anys.
—I on dorms?—A casa
de Mar en una habitació molt xula
—I ronques molt?—Si,
com l’avi de Mar, ja,ja,ja. —I llavors va aparèixer un guàrdia amb la indumentària típica de
guàrdia.
-2-
— A veure de qui es
aquest drac!?—Va preguntar el guàrdia amb autoritat.
—No és un drac, es
un petit dinosaure que s’ha perdut.—Va respondre Mar de seguida.
—El que
sigui!— va contestar el guàrdia una mica
enfadat
—Està vivint a casa
meva. —Va dir el pare de Mar que va aparèixer de sobte.— Y tu Mar, ja parlarem
mes tard però et vam dir que no el tragueres tu a soles de passeig. —Però papi
m’han acompanyat Pau i Laia i estem prop de casa, al costat mateix.—Es va defensar Mar.
— A veure està
prohibit treure dinosaures al carrer, segons la normativa municipal de...
Ostres no trobo la norma.—Balbucejava el guàrdia, mentre mirava nerviós la
llibreta de normes.
—Clar no la troba
per que no existeix, els dinosaures van desaparèixer fa molts anys abans de que
els humans, o sigui, vostè. Jo i tota
aquesta canalla existissin. —Va aclarir Toni el pare de Mar al guàrdia. —I va
continuar Toni.
— A més tinc un
document d’un veterinari i director d’un
refugi d’animals on diu molt clarament en l’article onze barra dos de la
llei d’animals de característiques especials: “Després d’observar i estudiar el
seu comportament aquest animal de la
extingida família dels Sauròpodes i d’haver comprovat que és inofensiu i altament sociable amb els
nens i adults tindrà el mateix tractament que qualsevol altre animal de
companya i per tant s’autoritza als seus cuidadors actuals a donar-li recer, menjar
i totes les cures que necessita sempre sota la tutela d’un adult.”
—Tots cridaven d’alegria corejant Visca Sauri !!.
Festa de benvinguda a Sauri
—La casa de Mar y
ara també de Sauri estava decorada de forma espectacular. Fanalets de colors,
envelats, jocs, castells inflables i un grup de musica folc que interpretaven
cançons infantil. Petit Sarau. I com no podia faltar molt de menjar per a tots.
I per acabar la gran festa un castell de foc que rematava en un gran cartell
amb lletres de foc on es llegia:
Benvingut Sauri
Fi
Paco Magnieto. Dedicat als meus nets