Les aventures del Petit Sauri

Paco Magnieto

Brancal

Hi havia una vegada i una altra, fa molts anys uns animals supergrans que es deien dinosaures, tenien diferents formes i colors i habitaven el nostre planeta Terra. S'alimentaven d'herbes, arbres i altres espècies, aquests eren herbívors però també hi havien carnívors. Uns eren bípedes amb dues potes, altres quadrúpedes amb quatre potes, uns volaven altres no, aquests que no aixecaven el vol  eren rèptils o sigui que reptaven, s'arrossegaven per terra. Tenien noms molt llargs gairebé impronunciables com: Tiranosaures Reïx o també coneguts per T. Reïx, Triceratops, Velociraptors i espècies com els Saurisquis, Sauròpodes, etc. Els avantpassats del nostre heroi  eren de la espècie dels Sauròpodes i encara que la majoria dels dinosaures es van extingir la família de Sauri que es  com l’anomenarem  en aquest conte va sobreviure gràcies a unes herbes que només ells coneixien i així va ser com el nostre amic Sauri va aparèixer un dia per la Marjal. Sauri era un dinosaure petit,  l'evolució de la seva espècie al cap de molts milions d'anys havien convertit a aquests gegants en petits animals, Però l'única manera de sobreviure era evolucionant a alçades més petites.

Sauri a la Marjal

-1-

Mar una xiqueta de quatre  anys  passejava per la Marjal quan de sobte va escoltar els gemecs d’un animal que estava amagat amb molt de por darrere d’un arbre, tremolava i plorava...al  veure’l  es va espantar  i va córrer cap a l’alqueria per a contar-lo als seus pares.

—Papi, mami, he vist una bestiola petita  on està el  pi del final de camí. Està plorant...

—Que has vist que...?  — Varen preguntar els seus pares sorpresos.

—Això, una cosa rara. Una bestiola, pareix un drac o un dinosaure, no sé...

—Umm, anem a veure-ho.—Varen contestar desconfiat els seus pares.

I per al pi que es van anar.  I Sabeu que? Que tot el que deia Mar era veritat, van trobar un animal que era semblant a un dinosaure tan semblant, tan semblant  que era un dinosaure de veritat, això si una mica escarransit per a ser un sauròpode.  I així va ser com van conèixer a Sauri i aquest va estar encantat de quedar-se en la Marjal.

-2-

—Papi, mami, m’ho puc quedar? Mireu que mono és, i que simpàtic, jo el vull, jo el vull, vingui ens el quedem, el cuidaré moltíssim.

—Umm ja vorem... això es complicat, i si el reclama algú, i si no ens deixen tenir-lo?—Va contestar la mare.

—Tinc una idea!.—Va dir el pare.

—Quina?— van contestar mare i filla alhora.

—Tinc un amic que treballa en un refugi d’animals, li preguntaré que hem de fer. D’acord?

—Si, d’acord.—va dir la mami.

—Xupi!— va exclamar Mar.—Jo el vull, jo el vull.—Continuava dient la xiqueta.

-3-

Mentrestant i amb molt d’afecte  li van posar un collaret i una corda i se’l van emportar a casa. Li van donar de menjar i de beure i... mare meva quina fam portava. I quan es va atipar de menjar i beure es va quedar dormint com una marmota.  Mar volia jugar amb ell,  però també es va quedar adormida després de tot un dia ple d’emocions.

Al matí següent, Mar es va despertar de un bot i va anar corrents a veure a Sauri que estava panxa amunt roncat com un tronc, i va dir:—Mira mami fa el mateix soroll que el iaio Josep quan dorm, jajaja.—Així ronca el iaio Josep? Jajaja. — I varen riure  divertides les dos mirant com roncava Sauri.

 

 

 —Però de sobte Sauri s’alça  badallant i va dir:—Bon dia família.—Mar i la seva mare es van quedar bocabadats, meravellats, sorpresos.

—Mami està parlant... diu bon dia!— Va cridar espantada i estranyada.

—Després de tants milions d’anys pel món no em quedava altra que aprendre a parlar en molts idiomes, I a més m’agrada molt, i parlo molt, massa; ja ho veureu. —Va dir Sauri en un prefecte català.

—Ja ho veig filla, ja ho sento. —Va contestar la seva mare molt sorpresa

—Hola Sauri, el meu nom és Mar. —Li va dir la nena al dinosaure.

—Hola Mar, ja veig que a mi em heu posat de nom Sauri, m’agrada es guai. I com es diu la teva mare?

—Em dic Anna.—Va contestar.

—Podem anar a jugar mami? Jo vull, jo vull.

—Umm, no sé tot just el coneixem. Serà de fiar? no saben d`on ve ni  on va?—Dubtava la mare. I mentre pensava, Sauri i Mar jugaven a saltar amb una corda.

—No es preocupi Anna no tinc intenció de fer res dolent a ningú i menys als nens. Només vull jugar.—Li va contesta molt convençut.

—Bé però només a dins de casa i al jardí.—Va dir la seva mare.

—Visca!—van contestar els dos a l’uníson i van sortir corrent i cantant cap el jardí on els esperaven un munt de jocs i també conèixer a  molts amics i amigues.

I així va ser com Sauri i Mar es van fer col·legues inseparables. Però...encara  els quedava el dubte per saber si el dinosaure pogués quedar-se sempre amb ells.

 

 

 

Sauri coneix a nous amics i amigues

-1-

Al següent dia Mar i Sauri van tenir una agradable i inesperada visita, ja que van arribar un bons amics:  Pau i Laia amb els seus pares Toni i Tica. Es van quedar molt sorpresos quan li van presentar a Sauri. Així va ser com va passar:

—Mamà, mamà, mira els que han vingut a veure’ns!—Cridava Mar.

—Qui ha vingut?—Preguntava la mare.

—Pau, Laia i els seus papàs, que bé ho passaren jugant en Sauri.

—Hola, com esteu tots, ja vam veure que ten una mascota nova.

—Comentava Tica.

—Doncs si, es un petit dinosaure que ha aparegut en el nostre jardí i Mar i Sauri que és com es diu l’animalet  s’han fet molt amics.—S’explicava Anna la mare de Mar.

—Y no és perillós?—Preguntava Tica i Toni.

—Doncs creiem que no, és molt simpàtic i sociable i sap parlar molts idiomes, per que diu que té milions d’anys  i ha après moltes coses.—Justificava Mónica.

—Però no us quedeu a la porta, passeu  i que els nens juguin, no hi ha cap perill; no patiu.—Recomanava Mónica. I així ho van fer,mentre els nens jugaven encantats amb Sauri, els pares parlaven de les seves coses amb la mirada posada al jardí on es veia des de la finestra com la nova colla jugaven a veure que saltava més lluny des d’una pedra posada a terra com a referència. I clar sempre guanyava Sauri per que ho feia volant i no saltant i els xiquets li cridaven: trampós, trampós! I Sauri fingia estar afligit i es posava seriós. Que bé ho estaven passant els nens amb Sauri.

 

Sauri visita el  parc

-1-

 Altre dia a Sauri Mar, Pau i Laia  se’l van emportar a jugar a un parc molt gran i molt bonic i els xiquets que jugaven al veure’l  al petit dinosaure  es van quedar impressionats i volien tocar-lo i  conèixer-lo però el pares no es fiaven  i no  volien que se’ls  acostessin. Tant es així que els pares van cridar als guàrdies perquè  tenien por. Però Mar els deia:

—No tingueu por que no fa res, es molt bo. Saludar-lo, es diu Sauri i veureu com és molt simpàtic, i no es menja a ningú, a més m’ha dit el meu pare que només menja herbes.

—Els nens es van acostar amb una mica de por i el tocaven tímidament i li  preguntaven coses com:

—Quants anys tens? —Milions, contestava Sauri.

—I tens papis?—No, es van perdre en el temps.

—I vas a l’escola?—Ja no, he après moltes coses per que tinc molts anys.

—I on dorms?—A casa de Mar en una habitació molt xula

—I ronques molt?—Si, com l’avi de Mar, ja,ja,ja. —I llavors va aparèixer un  guàrdia amb la indumentària típica de guàrdia.

-2-

— A veure de qui es aquest drac!?—Va preguntar el guàrdia amb autoritat.

—No és un drac, es un petit dinosaure que s’ha perdut.—Va respondre Mar de seguida.

—El que sigui!—  va contestar el guàrdia una mica enfadat

—Està vivint a casa meva. —Va dir el pare de Mar que va aparèixer de sobte.— Y tu Mar, ja parlarem mes tard però et vam dir que no el tragueres tu a soles de passeig. —Però papi m’han acompanyat Pau i Laia i estem prop de casa, al  costat mateix.—Es va defensar Mar.

— A veure està prohibit treure dinosaures al carrer, segons la normativa municipal de... Ostres no trobo la norma.—Balbucejava el guàrdia, mentre mirava nerviós la llibreta de normes.

—Clar no la troba per que no existeix, els dinosaures van desaparèixer fa molts anys abans de que els humans, o sigui,  vostè. Jo i tota aquesta canalla existissin. —Va aclarir Toni el pare de Mar al guàrdia. —I va continuar Toni.

— A més tinc un document d’un veterinari i director d’un  refugi d’animals on diu molt clarament en l’article onze barra dos de la llei d’animals de característiques especials: “Després d’observar i estudiar el seu comportament aquest animal  de la extingida família dels Sauròpodes i  d’haver comprovat  que és inofensiu i altament sociable amb els nens i adults tindrà el mateix tractament que qualsevol altre animal de companya i per tant s’autoritza als seus cuidadors actuals a donar-li recer, menjar i totes les cures que necessita sempre sota la tutela d’un adult.”

—Tots cridaven  d’alegria corejant  Visca Sauri !!.

Festa de benvinguda a Sauri

—La casa de Mar y ara també de Sauri estava decorada de forma espectacular. Fanalets de colors, envelats, jocs, castells inflables i un grup de musica folc que interpretaven cançons infantil. Petit Sarau. I com no podia faltar molt de menjar per a tots. I per acabar la gran festa un castell de foc que rematava en un gran cartell amb lletres de foc on es llegia:

Benvingut Sauri

Fi

Paco Magnieto. Dedicat als meus nets